Estudià contrapunt, violoncel i guitarra. El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra. Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal. També interpretà al violoncel obres de L. van Beethoven i J. Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena. Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa. Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el més famós dels quals és l’opus 30, estrenat el 1808 a Viena.