Les primeres notícies sobre la presència de compositors a la cort de Màntua daten de l’època de Lluís II (m. 1478). El seu net Francesc II (m. 1519) creà el 1510 una capella permanent a la cort, fet que atragué nombrosos músics. Els successors de Francesc II també foren bons mecenes, com ara el cardenal Hèrcules, que tenia la seva pròpia capella, tot rivalitzant amb la de la cort en fastuositat. GuiglielmoGonzagafou compositor i fundador de la basílica palatina de Santa Bàrbara, important centre de producció musical. També és notable el patronatge del seu fill Vicenç I, gran amant de la música escènica i protector de C. Monteverdi. Amb la seva mort (1612) començà un període de crisi financera que comportà una disminució de l’activitat musical. Malgrat tot, alguns dels seus descendents continuaren exercint el mecenatge i així, per exemple, el darrer duc de Gonzaga, Ferran Carles I, contractà A. Caldara com a mestre de capella entre el 1701 i el 1707.