Estudià piano al Conservatori de París amb Lazare Lévy, i després perfeccionà la seva tècnica amb Robert Casadesus, Rudolf Serkin i George Enescu. L’any 1928 representà l’inici de la seva important carrera com a concertista de piano i de música de cambra, sovint fent trio amb Enescu i Pierre Fournier. La Segona Guerra Mundial interrompé la seva trajectòria, que reprengué a la fi del conflicte, amb una dedicació especial a la música contemporània, probablement per influència del seu espòs, el compositor M. Mihalovici. No obstant això, mantingué un important prestigi com a intèrpret de la música de Johann Sebastian Bach. Fou guardonada amb el Grand Prix du Disque de l’any 1954 per l’enregistrament dels Études de C. Debussy. Darius Milhaud, Florent Schmitt i M. Mihalovici li dedicaren sengles composicions.