El 1816 es traslladà a París per estudiar amb Pradher, A. Reicha i I. Moscheles. Fou un dels virtuosos del piano més celebrats del segle XIX, i feu gires de concerts per tot Europa i Amèrica. Del 1842 al 1874 exercí de professor al Conservatori de París i creà, juntament amb el seu germà Jacques Simon Herz, l’École Spéciale de Piano. El seu interès pel piano el dugué a fundar una fàbrica de pianos i a inventar un aparell per a l’exercici dels dits que anomenà dactylon. També mantingué una famosa sala de concerts amb el seu nom. Escriví nombrosa música per a piano, entre la qual destaquen els vuit concerts, un dels quals amb cor. Henri Herz, però, és encara recordat pels seus reculls d’exercicis tècnics per a piano, ja que les seves obres, que havien rebut crítiques dures de R. Schumann per la seva trivialitat, no s’han mantingut en el repertori.