Després dels estudis a la seva ciutat natal, se n’anà a Viena (1815) per continuar-los amb A. Salieri. Aviat publicà algunes obres i, ja establert com a compositor i pianista a la capital austríaca, conegué L. van Beethoven i F. Schubert, amb els quals mantingué una estreta amistat al llarg dels anys. Entre el 1825 i el 1839 fou director de l’Associació Musical d’Estíria, però mai no aconseguí ésser nomenat mestre de capella de la cort, com pretenia. Hüttenbrenner compongué òperes, música vocal, tant sacra com profana, obertures, simfonies, música de cambra i cançons. Un cop lliure del càrrec de director de l’Associació Musical d’Estíria, es retirà a una finca propera a Graz, on visqué la resta de la seva vida.