Abandonà l’estudi de la teologia per dedicar-se a la música. Ocupà el càrrec d’organista i mestre de cor a l’abadia benedictina de Prüfening des del 1734 fins a la seva mort. A partir del 1740 es dedicà intensament a la composició, sobretot de música sacra, per a teclat i simfonies. La publicació d’aquestes obres li representà importants beneficis, que dedicà a la construcció d’un nou orgue i a la dotació de llibres per a la biblioteca de l’abadia. Pertany a la segona generació de compositors del segle XVIII adscrits a l’estil de l’escola bavaresa de música sacra. Aquest estil fou desenvolupat per J.V. Rathgeber, i la seva influència és patent en les misses, salms, ofertoris i altra música religiosa de Königsperger. S’ha conservat poca de la seva música instrumental. Destaquen els Praeambulum cum fuga (1752) per a orgue, en els quals s’aprecia la seva excel·lent tècnica contrapuntística. Fou un dels més populars i prolífics compositors de la seva generació al sud d’Alemanya i les seves obres gaudiren d’una gran acceptació.