Vida
La principal informació sobre les seves activitats prové d’una biografia oficial, elaborada amb motiu de la seva elevació als altars. Pel que sembla, la seva infantesa va transcórrer a Dirraqui, localitat que abandonà per anar a estudiar a l’escola imperial de Constantinoble. Aviat assolí fama a la cort per la seva magnífica veu, la qual cosa el convertí en músic favorit de l’emperador de Bizanci. Quan era al punt culminant de la seva carrera, abandonà la cort i es traslladà a viure fins a la fi dels seus dies al monestir de Gran Laura, al peu del mont Athos, probablement influït per un moviment místic que s’estengué per la península dels Balcans durant la primera meitat del segle XIV. El diumenge i els dies de festa solemne cantava en els serveis monàstics, malgrat que residia en una capella construïda per ell mateix al costat dels murs del monestir. La seva producció musical la transmeten antologies de l’època; totes, sense excepció, copien la seva peça més famosa, un cant de caràcter didàctic el text del qual és format pels noms en grec dels neumes bizantins. Les seves principals innovacions en el terreny de la composició es fan patents en els salms, en què els troparis assumeixen el principal protagonisme, tant pel seu desenvolupament melismàtic com textual. Kukuzeles exercí una notable influència en la producció musical sacra dels seus contemporanis i successors immediats.
Bibliografia
- Dévai, G.: The Musical Study of Koukouzeles in a 14th-Century Manuscript, "Acta antiqua academiae scientiarum Hungaricae", VI, 1958
- Williams, E.V.: John Koukouzeles’ Reform of Byzantine Chanting for Great Vespers in the Fourteenth Century, Yale University 1968