El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon. Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí. Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió. El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates, dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV. La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós. Les seves sonates palesen la influència de Jean-Marie Leclair l’Aîné i, malgrat que alguns passatges resulten mancats d’inspiració, en contenen d’altres autènticament destacables. Era germà del compositor, violinista i ballarí francès Jean-Marie Leclair.