El 1917 ingressà a l’Institut Nacional de Música, on estudià piano i teoria amb J. Octaviano, i harmonia amb Federico Nascimento. Posteriorment fou alumne de Francisco Braga. Fou fundador del Conservatori Brasiler de Música el 1936 i de l’Acadèmia de Música el 1945. Entre les seves obres destaquen Trio brasileiro, opus 32, per a piano, violí i violoncel, Canção Sertaneja, opus 31, i la seva segona simfonia, inspirada en el poema O Caçador de Esmeraldas, d’O. Bilac. Compongué dues òperes, dues simfonies, cançons i peces per a piano. El 1929, la seva Suite per a orquestra concursà al Festival Simfónico Iberoamericano de Bogotà.