La seva obra, breu i hermètica, anuncia les avantguardes del primer terç del segle XX. Entre els músics que li eren contemporanis, només Claude Debussy, que compartia amb ell l’esperit d’innovació, s’interessà per la seva obra i en musicà tres poemes (1913); a més, el Prélude à l’après-midi d’un faune també s’inspira en el poema homònim de Mallarmé. Posteriorment, musicaren poemes seus Maurice Ravel, Darius Milhaud i Henri Sauguet, entre d’altres. L’obra de cambra amb recitació Hérodiade (1944), de Paul Hindemith, empra textos de Mallarmé, i la composició Pli selon Pli, ’Portrait de Mallarmé' (1962), de Pierre Boulez, vol ser un retrat del poeta i la seva obra.