Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París. Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de G.B. Viotti a l’Odéon i d’un concert que D. Auber li dedicà el 1808. Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya. Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans. Del 1837 al 1841 dirigí l’escola de música de Cambrai. Les seves composicions són bàsicament obres vituosístiques per a violí i obres pedagògiques: Estudis brillants, opus 36, Mètode per a violí (editat pòstumament per G. Enescu), etc.