Era un esclau manumès de l’emperador Adrià, que el protegí i el posà al seu servei com a músic i poeta líric. Després de la mort d’Adrià, passà al servei d’Antoní Pius. De les obres que li són atribuïdes, destaquen un panegíric a Antínous -un fidel esclau d’Adrià-, un himne al sol, un altre a Cal·líope -musa de la poesia èpica- i un tercer a Nèmesi, a més de dos epigrames. Tots aquests poemes tenen un gran interès perquè són acompanyats de la notació del cant amb què han de ser interpretats. Aquest cant es caracteritza per l’ús del sistema diatònic, el mode lidi i la imitació de l’accentuació oral en la melodia. Sembla que, a través del filòsof cristià Sinesi (segle IV-V), influí en el cant litúrgic de les comunitats gregues cristianes primitives.