Alumne de Louis Dupré, primer ballarí de l’Òpera de París, deixà de ballar el 1747 per dedicar-se a la coreografia. El 1752 coreografià Les fêtes chinoises, a Lió, i el 1754 fou nomenat mestre de ball a l’Òpera Còmica de París. L’any següent rebé la invitació del cèlebre actor anglès David Garrick per a dirigir una companyia de ballet al Drury Lane Theatre de Londres, on presentà Les fêtes chinoises. El 1760 entrà a la cort del duc Carles Eugeni de Württemberg a Stuttgart, i hi escriví el seu tractat de reformes del ballet Lettres sur la danse et sur les ballets, publicat el mateix any. El 1763 presentà la seva obra mestra coreogràfica Médée et Jason, que fou seguida d'Orfeo ed Euridice, el mateix any, i Il ratto di Proserpina, el 1766. En 1767-74 s’estigué a Viena, on col·laborà amb Ch.W. Gluck i altres compositors. Fou una època molt creativa, al llarg de la qual destacaren les coreografies fetes per a ballets com L’apothéose d’Hercule (1767), Don Quichotte (1768) i Les Horaces et les Curiaces (1774). Entre el 1774 i el 1776 treballà a Milà, però les seves coreografies no hi foren gaire ben acollides. A més, s’hagué de defensar dels atacs del coreògraf G. Angiolini, que l’acusava d’haver-se atribuït la reforma del ballet d’action, reforma que, segons Angiolini, ja havia exposat anteriorment Franz Hilverding van Wewen. Tornà a Viena el 1776, i aquell mateix any fou sol·licitat per la reina de França, Maria Antonieta, que li concedí el càrrec de mestre de ball a l’Òpera de París. A la capital francesa creà amb èxit Les petits riens (1778), amb música escrita per W.A. Mozart. A causa de les intrigues i la desestabilització política i social que es vivia a França, el 1779 dimití el seu càrrec i es traslladà a Anglaterra. Establert a Londres, hi romangué fins el 1795 treballant al King’s Theatre. Altra vegada a França, amplià els seus anteriors escrits sobre ballet, que influïren en generacions posteriors de coreògrafs.