Nasqué al castell de Peirol, i la seva Vida diu que fou un "paubres cavalliers d’Alverge ". Degué estar al servei de Lo Dalfin d’Auvèrnha fins el 1202. Dues de les seves peces es poden datar amb relativa certesa. Una és la cançó de croada Quant amors trobet partit, escrita cap al 1188 en ocasió de la tercera croada i en la qual es discuteix si era millor servir la Creu o la dama. L’altra és Pus flum Jordan ai vist e.l monimen, escrita a Jerusalem en 1221-22 durant la cinquena croada. Se li atribueixen trenta-quatre poemes, disset dels quals es conserven amb música; d’entre aquests darrers, solament un, Per dan que d’amor, donà lloc a contrafacta, com per exemple el conductus a dues veus Vite perdite me legi. Peirol anomenà "vers" algunes de les seves cançons, i "sonet", d’altres. Les primeres, entre les quals hi ha D’un bon vers vau pensan com lo fezes, es caracteritzen per l’estil melismàtic i per estar escrites en forma d’oda continuada, encara que de vegades les dues primeres frases es repeteixen. Els sonets són menys melismàtics i utilitzen esquemes melòdics repetitius; n’és un exemple D’un sonet vau pensan.