Folia
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Aquestes variacions foren molt populars des del 1670 fins al final del Barroc. El nom de folia està documentat per primer cop en escrits portuguesos del final del segle XV. Originàriament, era una dansa o cançó ballada associada a Espanya, molt viva i arrauxada, de metre ternari i amb freqüents hemiòlies. S. Covarrubias Orozco, a Tesoro de la lengua Castellana (1611), justifica el seu nom -folia, ‘follia’ en català- dient que "és l’apropiat per a aquesta dansa perquè qui la balla sembla que sigui foll". Com tantes altres danses, amb el temps la folia passà a ser una peça instrumental deslligada del ball, basada en la tècnica de la variació sobre un baix obstinat. Alguns d’aquests baixos -associats ja a la folia d’una manera quasi indestriable- es feren especialment famosos durant el Barroc (vegeu ex.). El seu tempo esdevingué més pausat, però conservà el metre ternari. Entre els autors que escriviren folias destaquen M. Farinel -a causa de la seva popularitat, a Anglaterra la folia s’anomenà Farinel’s Ground (baix de Farinel)-, M. Marais, A. Corelli, A. Scarlatti i J.S. Bach. Posteriorment al Barroc, autors com F. Liszt (Rapsòdia espanyola), C. Nielsen (òpera Maskarade) o S. Rakhmaninov (Variacions sobre un tema de Corelli) també utilitzaren el tema de la folia.