Fill de Tommaso Ristori, actor i músic, estrenà les seves primeres òperes a Pàdua, Venècia i Bolonya. El 1715 es traslladà a Dresden, on es guanyà la vida com a compositor en el Teatre Còmic Italià. El 1717 era director musical de la capella polonesa de Varsòvia, entre els músics de la qual hi havia el flautista J.J. Quantz i el violinista F. Benda. El 1731 viatjà a Sant Petersburg, on reestrenà la seva opéra-comiqueCalandro (1726), fet que significà, possiblement, la primera representació d’una òpera italiana a Rússia. Quan morí l’elector Frederic August I, el 1733, Ristori perdé la plaça d’organista de cambra que tenia a Dresden, però el 1746 fou nomenat compositor de música sagrada a la cort i el 1750, vicemestre de la capella reial, on treballà amb J.A. Hasse, llavors mestre de capella. Ristori no compongué gaire música instrumental, però demostrà el seu talent i competència en altres gèneres musicals. Escriví òperes, oratoris, cantates de cambra i peces sacres, entre les quals destaquen les misses, els salms i els motets. En les seves obres mostra un domini notable de la composició contrapuntística, i es troba a la mateixa alçada que J.A. Hasse en amplitud melòdica i bellesa de línies.