Fou deixeble de Giovanni Francesco Anerio i estigué al servei de la cort polonesa de Varsòvia com a músic reial, a partir del 1626, i com a mestre de cor, des del 1628. Es retirà el 1649, tot i que continuà desenvolupant la seva tasca pedagògica. Entre els seus deixebles hi havia Angelo Berardi, que el cità extensament i en publicà dues obres en Documenti armonici (1687). Scacchi fou un compositor versàtil que escriví amb el mateix encert misses a l'stile antico, madrigals amb baix continu, concerts sacres i òperes. Sostenia que cada gènere musical exigeix un estil diferent amb els seus propis elements de tècnica compositiva. En el seu llibre Cribrum musicum ad triticum Syferticum (1643) criticà durament l’obra Psalmen Davids, nach francösischer Melodey (1640), del compositor alemany Paul Siefert, ja que hi trobà diversos gèneres barrejats, així com errors de tècnica musical. Aquest fet encetà una polèmica entre tots dos autors que durà diversos anys. En el Breve discorso sopra la musica moderna (1649), Scacchi classificà els estils musicals en eclesiàstic, de cambra i escènic o teatral, classificació que fou desenvolupada posteriorment per Ch. Bernhard i A. Berardi i influí en J.J. Fux i J. Mattheson.