Estudià amb N. Fago i L. Leo a Nàpols. El 1752 era mestre de capella del príncep de Bisignano, i en 1753-57, director del Conservatori del Bon Pastor a Palerm. Entre el 1747 i el 1757 compongué intermezzi i opere buffe per als petits teatres de Nàpols, Roma i Palerm. Posteriorment treballà al nord d’Itàlia i escriví òperes més elaborades i ambicioses per als teatres de Pisa, Venècia, Milà i Bolonya. Destacà també com a professor de cant i tingué entre els seus alumnes el cèlebre castrat G. Aprile. Les obres conservades de Sciroli mostren un compositor correcte en la forma i la tècnica, però sense imaginació. La seva òpera Merope (1761) és conservadora i conté àries amb trets estilístics estereotipats i estructurades mecànicament en l’esquema da capo. El vocabulari harmònic és limitat, i als acompanyaments els falta interès contrapuntístic. En les obres còmiques es pot apreciar una línia melòdica més suggestiva que en les opere serie. La seva aportació més destacada és l’ària "Misero core amante", amb un atractiu ritme alla veneziana. Compongué també una quantitat considerable de música sacra i algunes peces instrumentals.