Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E. Kapel’nitskij, i posteriorment amb S. Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S. Bogatirev. Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana (1944-46). A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965. Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista. Amb la maduresa guanyà densitat harmònica, inventiva melòdica i dramatisme expressiu en la línia de D. Šostakovič o S. Prokof’ev, com és palès en la Simfonia núm. 3. Entre les obres escèniques, cal esmentar els ballets Demon (‘El dimoni’, 1961) i Dali da monadire (‘Dali i el caçador’, 1975), l’òpera Gaudegili (‘L’ermità’, 1972) i la comèdia musical Schwejk contra Francesc Josep. A part d’algunes simfonies, és autor d’un bon nombre de concerts per als principals instruments i de l’oratori Ukvdaveba (‘Immortalitat’, 1970). Els quartets de corda són, potser, la màxima expressió de la seva saviesa compositiva.