Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924. Publicà poemes i un recull de prosa, i fou premiat als jocs florals. Des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals per tota l’illa de Mallorca. N’aplegà més de 50000, especialment cançons curtes, però també cançons narratives (com les balades i les codolades). No n’elaborà, però, cap notació melòdica. El resultat de la seva tasca són els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca (1966-74) i el llibre El cançoner popular de Mallorca (1960), que és una interessant descripció del seu treball de camp, on explica com dugué a terme les seves investigacions i de quines conviccions partí.