Del 1912 al 1917 estudià filosofia a Göttingen amb Edmund Husserl i també a Friburg de Brisgòvia. Un cop acabada la seva formació, impartí classes d’aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Lviv (1921-41) i a la Universitat Jagiellonian de Cracòvia (1945-49 i 1956-63). Els seus escrits sobre art representen la contribució més important en el camp de l’estètica feta per la filosofia fenomenològica. Pel que fa a la música, les seves teories foren publicades en The Work of Music and the Problem of Its Identity (Berkeley, University of California Press, 1986). Ingarden, interessat especialment per l’ontologia de l’obra d’art, defensa en aquest assaig la idea segons la qual l’objectivitat de l’obra musical no és antitètica amb el fet que un objecte estètic es constitueixi com a tal només a través de l’acte de la interpretació. L’obra d’art, segons l’autor, no ha de perdre la seva identitat malgrat la multiplicitat d’interpretacions. El pensament d’Ingarden té una especial rellevància per a l’estètica de la recepció.