Estudià a Viena, on freqüentà el seminari de composició d’A. Schönberg, per mitjà del qual conegué A. von Zemlinsky, que el dugué a Praga a dirigir l’orquestra del Nou Teatre Alemany. El 1927 era intendent de l’Òpera a Ústí nad Labem. Posteriorment treballà a la Schauspielhaus de Zuric. De nou a Praga el 1933, a partir del 1939 fou perseguit pels nazis, que el deportaren a Terezín, on compongué almenys vint obres. El 1944 el transferiren a Auschwitz, on morí. De la seva producció, mal coneguda i d’atzarós destí, destaquen les òperes Der Sturz des Anthichrist ('La caiguda de l’Anticrist', 1935) i Der Kaiser von Atlantis ('L’emperador d’Atlantis'), escrita ja al camp de Terezín. Altres obres importants són el Concert per a orquestra (1930) i el Concert per a piano (1940), al costat de peces de cambra com l'Octet (1924) i diverses sonates. També deixà cançons, com els Hölderlin-lieder i el cicle Der Mensch und sein Tag ('L’home i el seu dia').