Originària de la regió de Mazowsze, prop de Varsòvia, comprèn tres variants regionals: mazur, o mazurek, obertas, o oberek, i kujawiak. En general l'oberek presenta un tempo força més ràpid que la resta, essent la kujawiak la més lenta. Totes tres tenen en comú, a més de les característiques rítmiques ja esmentades, l’estructuració en dues, tres o quatre seccions de sis a vuit compassos, amb repetició (AABB, AABC, AAAB, ABBB). Les seves melodies són modals, i es caracteritzen per l’ús del quart grau augmentat. A l’origen s’utilitzava la duda (una mena de sac de gemecs) com a bordó sobre la tònica o la tònica i la dominant, i era tant una dansa com una cançó. La dansa era ballada per quatre, vuit o dotze parelles, que improvisen figures molt variades. Cap a la fi del segle XVIII i la primera meitat del XIX esdevingué un popular ball de saló a Europa, i fou exportada fins a Amèrica. Entre els nombrosos compositors que la utilitzaren en forma estilitzada destacà F. Chopin, que en compongué almenys una cinquantena. A més de molts músics polonesos, compongueren masurques autors russos com ara A. Borodin, M. Glinka, M. Musorgskij o P. Cajkovskij, que introduïren aquesta dansa a l’òpera i el ballet.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Noguera i Balaguer, Antoni: Controversia suscitada con motivo de la publicación de mi primera mazurka, Amengual y Muntaner, Palma 1889
- Torres, B.: Ratificación de las observaciones hechas a la primera mazurka de Antonio Noguera, Vda. e hijos de P.J.Gelabert, Palma de Mallorca 1889