Els textos, en forma de corrido, romance, décima o verso, solen presentar un caràcter irònic i són interpretats alternadament per dos cantants, en una mena de combat vocal anomenat paya o payada. Si té tornades, aquestes són habitualment harmonitzades per terceres paral·leles. De gran popularitat a Buenos Aires a la fi del segle XIX, i difosa també per l’Uruguai, el Paraguai i Xile, és considerada una de les predecessores del tango argentí.
f
Música