Rítmicament relacionada amb la masurca, n’ha estat considerada una variant (la més ràpida). Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició. Tot i que la denominació més antiga és obertas (documentada des del 1697), a partir del segle XIX hom prefereix el nom d'oberek. N’hi ha exemples en F. Chopin, H. Wieniawski, R. Statkovski i G. Bacewicz, entre d’altres.
Música