Com a forma poètica, presenta una estructura que va de quatre a set versos, en aquest segon cas formant els tres darrers la tornada o estribillo. La cançó, apareguda cap al final del segle XVI i caracteritzada pel metre ternari, s’interpretava amb acompanyament guitarrístic, alternant coplas i falsetas o interludis musicals. Existeixen diverses variants regionals de la dansa popular, amb tempi molt diversos, entre les quals destaca la seguidilla flamenca o siguiriya, una forma preeminent de cante jondo. A partir del segle XVIII esdevingué una cançó i dansa usual d’espectacles teatrals com la tonadilla, el sainet o la sarsuela. Fou introduïda en la música per a piano i per a guitarra per compositors com I. Albéniz o M. Glinka. Dins les Siete canciones popula-res españolas, Falla inclogué una seguidilla murciana, i en l’acte primer de Carmen, de G. Bizet, és present una seguidilla atípica.
f
Música