Indica un tempo lleugerament més ràpid i menys solemne que el largo. Designa també, per extensió, una peça o un moviment lent que porta aquesta indicació. El terme fou utilitzat, entre d’altres, per L. van Beethoven (segon moviment de la Simfonia núm. 2, segon intermezzo d’Egmont, etc.) i G.F. Händel (Comfort ye del Messiah, Ombra mai fù de Serses, etc.). Moltes àries i cavatine dels operistes italians del segle XIX porten aquesta indicació.
m
Música