La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no (com obres sacres). La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa. En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical. De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres. Compositors de la talla de G.F. Händel o A. Vivaldi, en qualitat d’empresaris, es dedicaren a arranjar pasticcii, sovint integrant antigues peces de composició pròpia en la nova obra. Existeix disparitat d’opinions entre els estudiosos sobre la pertinència de considerar pasticcio un tipus d’obres compostes originalment i expressament per diversos autors, com per exemple Muzio Scevola, de F. Amadei, G. Bononcini i G.F. Händel.
Música