En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec. A Itàlia fou anomenat viola di bordone i a Alemanya, baryton. D’uns 130 cm de longitud, el seu cos recorda el d’una viola de gamba baixa amb quatre obertures flamiformes. Té sis o set cordes de tripa, i entre set i vint, o fins i tot més, de metàl·liques que vibren per simpatia o que són tocades en pizzicato pel polze de la mà esquerra. El batedor té entre set i nou trasts i descansa en un mànec molt ample per sota del qual passen les cordes simpàtiques. El claviller, coronat per un cap amb les clavilles laterals, té forma de falç. Fou un instrument molt apreciat a Alemanya i Àustria, i a Viena s’emprà en l’acompanyament d’òperes i oratoris. La proliferació de música per a baríton es deu a l’estima que sentia el príncep Miklós Esterházy de Galántha per l’instrument que ell mateix tocava. Això explica que J. Haydn, compositor al seu servei, compongués 125 trios per a baríton, viola i violoncel, i altres obres per a aquest instrument.
m
Música