Apareix tant en l’Antic Testament (especialment en els Salms) com en el Nou (en l’Apocalipsi) i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora. Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua. Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I (590-604) la seva introducció a la missa llatina; d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV. La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta sobre el mot al·leluia i conclou amb l’anomenat jubilus, una vocalització llarga sobre l’última vocal del mot. Segueix, cantat només pel salmista (solista), un vers del salm, que és contestat novament pel cor i pel poble, amb la repetició de l’al·leluia. La forma és, doncs, la del salm responsorial. El repertori d’al·leluies és considerable i conté alguns dels exemples més antics de cant gregorià.
m
Música