L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes; perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona. Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent. Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com G.P. da Palestrina (Offertoria totius anni) o R. Lassus (Sacræcantiones) n’han escrit diversos. En temps més recents, en què els compositors rarament s’han interessat pel propi de la missa, l’ofertori ha estat acompanyat també amb la interpretació de peces instrumentals (principalment a l’orgue).
m
Música