En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec. D’origen popular, i utilitzat pels joglars a l’època medieval, se’n fabricaren de diverses mides -per bé que sempre més aviat reduïdes- i formes. Actualment es conserva viu en algunes àrees rurals de Castella i Cantàbria. Es construeix amb un tros de fusta d’una peça, en què es buida la part de la caixa de ressonància, sobre la qual es clava una pell o, algunes vegades, una xapa metàl·lica. Generalment consta de dues cordes, encara que també en pot tenir tres o, fins i tot, quatre. Té algunes petites perforacions circulars escampades per la superfície de la pell o xapa de la tapa de ressonància.
Derivat del rabab àrab, fou conegut també per la música culta europea, on exhibí una construcció i uns materials més refinats. Utilitzat per a acompanyar el cant o altres instruments, segons les representacions iconogràfiques antigues es tocava en posició vertical, reposant sobre la cama de l’instrumentista. En altres representacions, però, aquest sostenia l’instrument a la part davantera de l’espatlla, de manera similar al violí.