El seu contingut literari es basava en la poesia amatòria i en ocasions la poesia satírica. Les formes poètiques que adoptava eren, generalment, la barzelletta (la més popular), l’oda, el capitolio i l'strambotto, i més tard també la canzone i el soneto. Des del punt de vista musical, la frottola era composta, generalment, per a quatre veus, d’estil primer bàsicament homofònic i, posteriorment, més contrapuntístic. D’harmonia senzilla i diatònica, la veu superior era la més important i, el baix, el contracant principal, mentre que les veus de contralt i tenor tenien la funció de farciment harmònic. A part d’interpretar-se a cappella, sovint també era cantada per una veu solista amb acompanyament instrumental: el solista cantava la veu superior i solia tractar-la amb gran llibertat, incloent-hi adornaments melismàtics improvisats, sobretot a les cadències principals; l’acompanyament instrumental, sovint per a llaüt, es limitava a tocar les veus restants. Escrites normalment en compàs de 6/4 o 3/2, les frottole contenien freqüents hemiòlies. B. Tromboncino i M. Cara en foren els principals autors. O. Pretucci imprimí onze llibres de frottole entre el 1504 i el 1514, i F. Bossiniensis en publicà moltes de diversos autors amb arranjaments per a veu i llaüt.
Música