El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions: vau de vire, una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville, una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori. La paraula vaudeville, d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans. Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en vaudevilles, de les quals s’originà cap a mitjan segle l'opéra-comique, així com la ballad opera a Anglaterra o el singspiel alemany. Amb el desenvolupament de l'opéra-comique, el vodevil quedà relegat al final de l’obra o dels seus actes, fins que se’n deslligà definitivament a la darreria del set-cents. Al segle XIX el terme passà a designar comèdies musicals i entreteniments frívols amb qualsevol música popular, i al final de la centúria, espectacles de varietats arreu d’Europa i Amèrica, compostos de diversos números consecutius executats per un gran nombre d’actors, cantants, ballarins i acròbates. Fins a la dècada dels anys 1950 gaudí de gran èxit als Estats Units.
m
Música