Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor. Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima. Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses. Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action, de J.G. Noverre, i en La muette de Portici, de D.F.E. Auber. Actualment és una forma d’entreteniment teatral a Anglaterra, on un relat o conte infantil és representat mímicament amb l’ajut de música i elements espectaculars, usualment per Nadal.
f
Música