El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment. Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original. Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre compositor. En la música de jazz, l’arranjament ocupa un lloc destacat. Partint d’una melodia, l’arranjador de jazz no solament harmonitza i orquestra, sinó que també pot introduir modificacions de tempo, de sentit rítmic o de caràcter de la composició que facin que de vegades sigui difícil de reconèixer.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Herrera, Enric: Técnicas de arreglos para la orquesta moderna, Antoni Bosch, Barcelona 1986, ...1998