La remissió dels seus orígens a la tradició pitagòrica mena a considerar la seva al·lusió original com la referència simbòlica d’una experiència religiosa: la theoria o accés a la contemplació de les coses divines que cercava el filòsof de l’Antiguitat. Als segles III i IV, Porfiri i Jàmblic comentaven com Pitàgores, fent ús d’un do diví, podia escoltar el so que generava el moviment dels planetes i comprendre l’harmonia dels acords celestes de l’Univers. Plató, en el cèlebre relat del mite d’Er de Pamfília sobre el judici de les ànimes, de La República, oferia una visió en la qual la Necessitat feia girar el fus de les esferes: "...i dalt de cada cercle hi anava una sirena que també feia voltes i que emetia una veu sempre monòtona, i totes les veus, que eren vuit, formaven un acord...". Fent-se ressò del mite d’Er, Ciceró va recollir en De republica el relat del somni d’Escipió que comentà Macrobi, en el qual es fa palesa la diferent qualitat sonora entre la música del món estellar i la del món sublunar. Boeci projectà aquesta imatge de l’Antiguitat en la seva concepció de la musica mundana, la qual es feu present en els tractadistes musicals de l’Edat Mitjana. D’aquesta manera, el tema de la teoria de les esferes esdevingué un motiu recurrent que continuà ressonant en el pensament musical dels segles XV al XVIII. Els teòrics i els filòsofs de l’Edat Moderna continuaren desenvolupant formulacions matemàtiques i acústiques que permetien reflectir possibles afinitats entre sons i planetes, elaborant taules de càlculs i de concordances entre les gammes planetàries, l’astronomia i l’astrologia. L’obra moderna de J. Kepler, R. Fludd, M. Mersenne o A. Kircher representà el darrer tractament d’aquest tema des de l’antiga axialitat científica del quadrivium medieval. Al llarg del segle XX, P. Hindemith, A. Schönberg, G. Holst, K. Stockhausen i I. Xenakis, entre d’altres, tornaren a fer referència a aquest tema en la seva obra compositiva. L’experiència d’una audició metafísica que expressava aquest símbol filosòfic de l’Antiguitat sembla guardar una certa proximitat amb les experiències religioses que parlen d’una audició beatífica o contemplativa dins les tradicions hebraica, cristiana i islàmica.
Bibliografia
- Gregori, J.M.: L’harmonia de les esferes, símbol d’una audició contemplativa, dins Miscel·lània Oriol Martorell, Universitat de Barcelona, Barcelona 1998
- James, J.: The Music of the Spheres, Grove Press, Nova York 1993