quena

f

Música

Quena

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de vent format per un tub de canya -d’uns 30 o 40 cm de llarg- amb dos nusos (el superior, tallat per a formar el cantell; l’inferior, parcialment obert), proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall. També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú. De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves. Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub. El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall. Instrument molt popular de la música andina, sovint és utilitzat en duet de flautes, o bé com a solista, i amb acompanyament de tambors. Si bé el model utilitzat antigament, de cinc forats digitals, oferia la gamma pentatònica, posteriorment s’adaptà a l’escala diatònica augmentant-ne el nombre de forats.