biedermeier

*

Música

Terme que s’aplica a l’estil de vida i a l’art de la burgesia austríaca i alemanya, i per extensió, a la de tot Europa, del període de la Restauració (1814-48), caracteritzat per la banalitat, el sentimentalisme fàcil i la manca d’ambició formal o estètica.

Originalment, era el nom d’un personatge còmic de la premsa de l’època, Gottlieb Biedermeier, que caricaturitzava els valors burgesos. La música biedermeier és estretament lligada a l’òpera burgesa, més propera al singspiel que a la grand opéra, les acadèmies i associacions corals, i la música domèstica (música de saló, schubertíades, etc.), en la qual el piano era un instrument imprescindible. L. Spohr, O. Nicolai i sobretot Albert Lortzing triomfaren com a compositors d’òperes biedermeier, mentre que Carl Loewe ho feu en el terreny de la balada. La música biedermeier influí F. Schubert i R. Schumann, especialment la seva música per a piano sol i els lieder.