L’adjectiu eclèctic sovint s’aplica a l’estil d’un compositor o al d’una obra concreta amb intenció pejorativa. El fet que les influències diverses observades en el llenguatge d’una obra s’integrin de forma coherent o no (cas aquest darrer en què més clarament s’hauria de parlar d’eclecticisme) depèn en molt bona part d’una interpretació subjectiva. Per exemple, la coexistència d’elements tonals i atonals en una obra com el Concert per a violí i orquestra ’A la memòria d’un àngel', d’Alban Berg, podria considerar-se una manifestació d’eclecticisme, en una visió de la peça poc afí amb les intencions programàtiques del compositor.
m
Música