Consta generalment d’un micròfon que capta el so de l’element sonor (corda, tub, etc.), un oscil·lador patró, un element visualitzador, un selector de la nota que cal afinar i un altaveu que pot emetre la nota seleccionada. L’oscil·lador patró es basa en un cristall de quars, i per divisió de la freqüència patró són obtingudes les freqüències de les notes. L’element visualitzador, que pot ser una agulla, una pantalla numèrica o un visualitzador de batements, indica la freqüència o la diferència de freqüències respecte a la nota patró i, per tant, permet saber en quin sentit s’ha de variar la tensió de la corda, la llargada del tub, etc. de manera molt més fàcil i ràpida que amb els mètodes tradicionals. L’usuari pot seleccionar la nota que vol afinar, si bé en afinadors destinats a instruments amb pocs elements vibrants, com la guitarra, es fa automàticament. Els afinadors destinats a instruments històrics poden emmagatzemar diversos tipus de tempraments i evitar així l’operació de calcular les variacions de l’escala desitjada amb el mateix temprament.
m
Música