swing
*

m
Música

Fenomen rítmic produït en la música de jazz que consisteix en una interpretació del ritme marcada, però elàstica i impulsiva, que dona una sensació de balanceig.

Swing

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Tots els instruments en generen, emprant, combinats, el fraseig jazzístic d’atacs, lligats, accents, inflexions i altres mitjans. Cada nota té un efecte propulsiu que progressa sobre el pols subjacent, el qual és molt estable i es gronxa gràcies a l’accentuació dels temps dèbils, que s’anomenen backbeats (temps dos i quatre en compàs de 4/4, el més usual). El fenomen del swing és inherent al jazz i resultà de la confrontació de les tradicions musicals africanes i europees. En la parla dels músics s’empra també el verb to swing.

S’anomena swing feel la interpretació amb valors desiguals que es fa de les dues corxeres que subdivideixen cada temps. L’atac de la segona s’endarrereix fins a ocupar un lloc proper al de la tercera corxera d’un treset. Aquest efecte és molt subtil i varia segons els intèrprets, les èpoques, els estils, el passatge interpretat i sobretot el tempo (com més ràpid és, més es va igualant la subdivisió). La notació representa la subdivisió de corxera regular, i és l’intèrpret qui decideix l’emplaçament de les notes. Per a especificar que cal subdividir de la manera explicada, s’acostuma a indicar amb les paraules swing feel o swing eights encapçalant la partitura (vegeu-ne l’exemple). Per a indicar el contrari, és a dir, subdivisió igual, l’expressió és even eights.

D’altra banda, s’anomena Swing music l’estil jazzístic i de música popular que es desenvolupà als Estats Units entre el 1930 i el 1945 aproximadament (jazz).