Literalment "edat nova", el new-age és un nom per a un fenomen entre comercial i musical, que busca promoure la pau interior de les persones, amb aspiracions transcendentals. Els seus orígens es troben en el relaxament de la psiquedèlia, les sessions de meditació transcendental, el jazz i la música electrònica, i com a reacció al frenesí del pop-rock. Els guitarristes Leo Kotte i John Fahey en foren els pioners, seguits de Brian Eno i Mike Oldfield. Més tard se n’hi afegiren d’altres, com Jean Michel Jarre, Kitaro o Andreas Vollenweider. Les cançons d’aquest estil són tranquil·les, harmòniques, sovint instrumentals i sofisticades, i aspiren a anar més enllà de la mera diversió. El new-age s’ha anat diversificant cap a camins minimalistes, ètnics, neoclàssics o jazzístics.
Música