Aquestes unitats, que resulten d’agrupar-ne altres de nivell inferior en un nombre variable (generalment 2, 3 o 4), poden ser tant compassos com temps, divisions de temps, etc. Tradicionalment i en sentit més restrictiu, però, el terme sol aplicar-se només al compàs (compassos d’amalgama). Així, el compàs de 5/4, per exemple, es pot entendre com un compàs simple format per la suma (amalgama) de dos semicompassos (semicompàs) de diferent composició: un de tres temps i un altre de dos (l’ordre pot ser 3+2 o 2+3). Entès com a compàs compost, en canvi, estaria format per l’amalgama de dos temps: un de tres divisions i l’altre de dues (l’ordre pot ser, igualment, 3+2 o 2+3). D’altres exemples són: 7/4 (4+3 o 3+4), 8/8 (3+3+2 o 3+2+3 o 2+3+3), etc. La distribució interna del compàs sol indicar-se amb el barrat de les figures. Quan això no és possible o no és prou clar, s’utilitzen línies divisòries discontínues que en separen les diferents parts. Una altra possibilitat és fer-la explícita a l’indicador mètric (números de compàs a l’inici de la partitura) amb la suma de les xifres representatives de cada grup (p. ex.: 3+2/4). Molts ritmes característics de la música folklòrica del centre i l’est d’Europa (Bulgària, Hongria, etc.) i d’Àsia estan basats en metres irregulars d’aquesta mena. També es poden trobar en l’obra de la majoria de compositors del segle XX, tant en la música contemporània de tradició clàssica (Stravinsky i Bartók, d’entre els més significatius) com en el jazz.
f
Música