La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió: auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit: auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior. Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després. En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta. A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba la nota principal. Els grupetti posteriors comencen sempre per l’auxiliar corresponent i acaben amb la nota principal i són en posició mètrica dèbil. La interpretació d’aquests ornaments ha de ser ràpida, adequada al caràcter i al tempo vigents, i amb una certa llibertat rítmica. El signe del grupetto és ww i el del grupetto invertit és el mateix a l’inrevés o en posició vertical. Les alteracions referides a les notes auxiliars s’indiquen a sota o a sobre del signe, segons que corresponguin a la nota inferior o superior, o bé a l’esquerra o a la dreta si es refereixen a la primera o la segona auxiliar que apareix al grupetto. També es pot indicar amb petites notes, opció que elimina les possibles ambigüitats i que per aquest motiu ha anat desplaçant progressivament l’ús dels signes.
Música