Es pot dir que l’escala és una presentació melòdica del sistema de quintes que, en limitar-la a l’octava, s’utilitza també per a indicar el mode ja que la seva nota greu (i aguda) és la tònica. Les escales de do major i mi frigi, per exemple, comparteixen el mateix conjunt de set notes de la sèrie de quintes, però expressen tons (do i mi) i modes (major i frigi) diferents (ex. 1). De fet, alguns teòrics consideren l’escala com a teòricament il·limitada, i la gamma com el fragment concret d’escala d’àmbit d’octava que expressa el mode. Per a la resta, gamma i escala són considerades com a sinònims.
Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Amb tot, determinades característiques pròpies dels modes que són fruit d’analogies amb altres modes o d’ingerències harmòniques (com la sensible del mode menor) poden quedar més ben reflectides en l’escala que en la disposició per quintes. En l’escala menor melòdica, per exemple, el 6è i 7è graus en la seva part ascendent són un semitò més aguts que en la seva part descendent, expressant així el comportament habitual d’aquests graus en les melodies en mode menor (ex. 2).
Exemple 2
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Si la sèrie de quintes presenta en primer pla la relació de quinta -fonament fins a cert punt ocult de la majoria de sistemes musicals-, l’escala destaca la relació de 2a, posant de manifest el concepte de moviment conjunt (la relació entre un grau i l’immediatament superior o inferior en l’escala) com a relació melòdica bàsica (conjunt/disjunt).