S’empra aquest terme per a designar també les recopilacions miscel·lànies que apleguen diferents gèneres musicals dels repertoris eclesiàstic i profà. Els primers cançoners que es coneixen pertanyen a la lírica trobadoresca del segle XIII, i durant el segle següent feren la seva aparició els primers cançoners polifònics de repertori tant religiós com profà. Malgrat que a partir del segle XV hom tendí a reunir la polifonia eclesiàstica en llibres de cor i la polifonia profana en cançoners, al llarg del segle XVI encara hi ha cançoners miscel·lanis en els quals les misses i els motets en llatí conviuen amb els villancets i els madrigals en romanç.
Les antologies manuscrites de la polifonia del Renaixement tenien l’origen en els centres cortesans i nobiliaris. La seva elaboració es duia a terme progressivament, a mesura que s’enriquia el repertori de la cort amb noves composicions, les quals, un cop copiades en nous plecs, es relligaven al cos principal del cançoner. Entre els reculls més importants de música polifònica dels segles XV i XVI relacionats amb la cort de Nàpols, la dels Reis Catòlics i la de Barcelona, cal esmentar el Cancionero de la Colombina, el Cançoner de Montecassino, el Cancionero Musical de Palacio i el Cançoner musical de Barcelona. De mitjan segle XVI, dins el context de la tradició musical dels països de l’antiga confederació catalanoaragonesa, són importants el Cançoner del duc de Calàbria, imprès a Venècia el 1556 i conegut fins fa uns quants anys amb el nom de Cançoner d’Uppsala, i el Cançoner de Gandia. Dins del repertori ibèric del 1600, cal fer esment del Cançoner d’Olot -anomenat també Cançoner de la Garrotxa-, el Cancionero musical de Turín, el Cancionero musical de la Casanatense, el Cancionero de Munich i el Cancionero musical de Coimbra.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Querol i Gavaldà, Miquel: Cancionero Musical de la Colombina (siglo XV), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1971
- Querol i Gavaldà, Miquel: Cancionero musical de la Casa de Medinacelli (siglo XVI), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1949-1950
- Engel, Hans
- Querol i Gavaldà, Miquel: Cancionero musical de la Casa de Medinacelli (siglo XVI), Bärenreiter, Kassel 1949
- Querol i Gavaldà, Miquel: Cancionero Musical de Góngora, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1975
- Querol i Gavaldà, Miquel: Cancionero musical de Turín, Sociedad Española de Musicología, Madrid 1989
- Querol i Gavaldà, Miquel: Cancionero musical de Lope de Vega, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1986-1991
- Querol i Roso, Leopold: La poesía del Cancionero de Uppsala, Imp. Hijo de F.Vives Mora, Valencia 1932
- Escalas i Llimona, Romà: Cançoner del Duc de Calàbria (1556): setze exercicis sobre els vuit tons modals, Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana de Musicologia, Barcelona
- Querol i Gavaldà, Miquel: Madrigales españoles inéditos del siglo XVI. Cancionero de la Casanatense, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1981
- Vives i Ramiro, Josep Maria: El Cancionero de Uppsala, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona 1992
- Romeu i Figueras, Josep: La música en la Corte de los Reyes Católicos. III: Cancionero Musical de Palacio, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1965
- Lambea i Castro, Marià: La música y la poesía en cancioneros polifónicos del siglo XVII. I: Libro de tonos humanos (1655-1656), Institució Milà i Fontanals, Departament de Musicologia, Barcelona 2000