Aquest caràcter d’excepció li és conferit no tan sols per la gran qualitat de les obres presentades -tant clàssiques com de caràcter purament experimental- i la cerca de la perfecció en la seva realització, sinó també per l’adequació d’aquestes obres a l’ambient dels indrets on s’interpreten, creant així una atmosfera especial a la qual contribueixen el paisatge, l’esperit d’una ciutat, l’interès col·lectiu dels seus habitants i la tradició cultural d’una regió.
Així definí els festivals de música l’Associació Europea de Festivals de Música el 1957, però avui dia són molts els pobles que celebren festivals d’estiu sense tenir gens en compte aquests criteris. No obstant això, a Catalunya hi ha, i hi ha hagut, veritables festivals de música que responen a aquesta descripció. Entre els desapareguts destaquen el Festival Internacional de Música de Barcelona, organitzat entre el 1963 i el 1975 per les Joventuts Musicals, promotores també del Festival de Cadaqués (1970-83) i de les Serenates al Barri Gòtic de Barcelona (1965-75), o el de S’Agaró, organitzat a Senya Blanca per la família Encesa. Entre els nombrosos festivals de música catalans que se celebren actualment destaquen els de Torroella de Montgrí, Peralada, Sant Feliu de Guíxols, Vilabertran, Palamós, Calonge, el Vendrell o Cantonigròs, entre molts d’altres. A les Balears, cal esmentar els de Pollença, Palma, Maó i Ciutadella. A Barcelona se celebren actualment els Festivals de Música Antiga i el de Músiques del Món, ambdós promoguts per la Fundació "la Caixa", organitzadora també dels festivals de Música Religiosa (1978-86), de Flamenco (1980-89) i de Música Romàntica (1981-86). Aquestes manifestacions corresponen al tipus de festival monogràfic, dedicat a un tema o a un compositor concrets. Entre aquests últims destaquen, així mateix, el de Vilabertran, dedicat a Schubert, i, a l’estranger, certàmens tan cèlebres com els de Bayreuth, dedicat a Wagner, o el de Salzburg, centrat en l’obra de Mozart. Entre els festivals temàtics cal citar els de Munic, Glyndebourne i Verona, dedicats a l’òpera. No obstant això, la majoria de festivals són de caràcter general, amb una programació eclèctica i variada, tot i que, ocasionalment, poden centrar-se també en un compositor determinat quan es commemora algun aniversari especial. Hi ha encara una altra mena de festivals que s’organitzen al voltant de figures destacades de la interpretació musical, com Pau Casals, Yehudi Menuhin, Benjamin Britten, Sv’atoslav Richter o Jean-Pierre Rampal, entre d’altres.