En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes naturals. El so és generat per la vibració dels llavis contra una embocadura metàl·lica que generalment es pot separar del cos de l’instrument. Té un tub acústic encorbat de llautó o altres materials, de perforació cònica. És conegut des del segle XII. Inicialment era una trompeta recta i curta, d’uns 50 cm, que es feia servir per als passatges aguts. A la península Ibèrica hi aparegué als voltants del 1400. Al darrer terç del segle XV sorgí un altre tipus de clarí, varietat de la trompeta natural (trompeta) amb el tub més llarg i estret, que facilitava l’obtenció dels harmònics superiors. Al començament del segle XVI fou modificat i el tub adoptà la forma cargolada. A l’època barroca la seva agilitat en el registre agut feu que la paraula clarí es convertís en sinònim del registre agut i cantable de la trompeta. A partir del segle XIX aquest nom perdé el seu sentit específic i s’aplicà a altres instruments de vent, sobretot d’ús militar.
m
Música
Clarí de Claus barceloní de 1800-50 / 1 Embocadura /2 Tub acústic /3 Clau /4 Pavelló
© Fototeca.cat/ Idear