En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb forats. El nom prové de la forma ondulada, en forma d’essa o de serp reptant, que, per la seva longitud, adopta el tub de l’instrument. De secció longitudinal cònica i sense pavelló, aquest tub sol fer quatre corbes i s’eixampla des d’1,5 cm fins a 10 cm. Desplegat i comptant-hi el tudell, sol fer uns 245 cm. El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàl·lic, d’ivori, d’os o de fusta, en forma de copa, que s’uneix al cos mitjançant un tudell. La columna d’aire és modificada amb forats fets al cos de l’instrument. Aparegut a França al final del segle XVI, els primers models tenien sis forats sense claus. Al llarg dels segles XVII i XVIII el nombre de forats augmentà fins a vuit i s’hi afegiren les primeres claus. En la seva forma final arribà a tenir fins a catorze claus. El cos, de fusta, solia estar construït a partir de dues peces de noguera llavorades i simètriques que s’acoblaven i que eren cobertes de cuir negre. Aquest sistema coexistí amb un altre que consistia a anar afegint-hi seccions, aferrant-les i grapant-les. Els dos caps del tub eren sovint reforçats amb anelles metàl·liques. Sol estar afinat en si♭ i té una extensió de gairebé tres octaves. L’inventà un canonge d’Auxerre anomenat Edmé Guillaume, cap al 1590. Al començament del segle XVII s’usava per a acompanyar els xantres en els actes litúrgics i per a reforçar el cant gregorià. Aquest ús perdurà fins ben entrat el XVIII. Adoptat a mitjan segle XVIII per les bandes militars, fou desplaçat gradualment durant el segle XIX pels instruments de metall amb vàlvules.
m
Música
Serpentó
© Fototeca.cat/ Idear